PANORÀMIC: INCERTESA I ATZAR

Museu de Granollers: El dit al ull

Aquesta exposició ha estat comissariada per Joan Fontcuberta, qui va reunir obres de diferents artistes amb el seu propi estil com per exemple: Joachim Schimdt Blanca Viñas, Roberto Huercaya, Christian Allen / Nancy Bean, Philip Schuette i molts més.

Una de les exposicions que més em va agradar i em va semblar molt interessant va ser la d'unes fotografies amb la tècnica d'estampació, creant un ambient més antic amb tonalitat blava. L'artista aprofita aquesta tècnica agafant capses de medicaments (d'Alzheimer) i fotografies antigues, les quals junta volent representar com la nostàlgia i el reteniment dels records.

Un altre exposició que també vam veure va ser la d'unes fotografies que la protagonista era la gata de l'autor. Aquest col·locava una càmera i la deixava sortir per tal de prendre fotografies del seu voltant des dels llocs més complicats d'accedir-hi. Ens permet conèixer millor la perspectiva d'un animal, en aquest cas el gat.

Roca Umbert

Les exposicions van estar comissariades per Andrés Hispano i Mercè Alsina.

Vam tenir amb nosaltres a l'Andrés Hispano, que ens va explicar sobre l'obra que va crear Erwin Wurm. Les seves escultures són protagonitzades pels que la visiten, i agafen forma d'una fotografia, un vídeo o una instal·lació. Aquestes escultures es fan amb objectes i amb posicions no gaire possibles d'aguantar durant molta estona, probablement menys d'un minut, creant relacions improbables entre les persones i els objectes.

En general totes les exposicions em van semblar interessants, encara que destaco la del LLegat Afrofuturista, ja que em van impactar les frases que hi havia al peu de les parets. Em van fer reflexionar i qüestionar moltes coses. És una exposició molt innovadora i obre els ulls a un punt de vista que crec tenir, però del qual no soc tant conscient per no haver-ho viscut.

PADLET

ARTS SANTA MÒNICA

INTRODUCCIÓ

Vam anar a visitar el centre perquè tenia obres del Panoràmic exposades. A més a més, també vam aprofitar per gaudir de les altres exposicions.

Panoràmic és una exposició fotogràfica on diversos artistes exposen els seus projectes d'art conceptual. És una exposició que es du a terme exclusivament a Granollers i a Barcelona. Aquest any els temes són incertesa, atzar i predicció .

A la planta baixa hi ha un gràfic de les despeses energètiques de l'edifici que ens fa qüestionar-nos on està el límit del que és i el que no és art. A més a més, al centre de l'antic claustre hi ha una obra dramatúrgica interactiva del drama Desnonissea.

Reacció en cadena. L’exposició del Panoràmic resideix a la primera planta de Santa Mònica i ha estat comissada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez Hita.

A l'última planta trobem l'exposició de Tabula Rasa, que ens presenta la memòria a través de projeccions.

L'estil és: Fotografia conceptual, teatre interactiu i projeccions conceptuals.

Totes les sales tenen parets blanques amb elements adaptats a les necessitats de cada exposició.

TABULA RASA

Tabula rasa és una obra creada per Mònica Rosselló i Jordi Guillemet.

Tabula rasa és la denominació grega per a taula en blanc. En aquells temps no feien servir paper per escriure, sinó que gravaven les lletres sobre taules de pedra. Per a ells la vida era una taula en blanc que a mida que anaven succeint esdeveniments importants en la teva vida quedaven més o menys marcats en la teva taula segons la seva rellevància. Amb això ens introdueixen el tema dels records i la seva importància en la memòria. A més, els records es van esborrant al igual que les marques de la taula van desgastant a mida que li afecta el pas del temps.

El que pretenen en aquesta exposició es causar una introspecció en els nostres records, memòria i com vivim en base als nostres records.

Un fet que va inspirar els autors va ser que quan van visitat una exposició artística al Estats Units. Allà parlaven de la memòria i concretament dels primers records. De fet, hi havia els resultats d’una enquesta sobre en la qual preguntaven “Quin és el teu primer record?”. Van veure que molts d’aquests records coincidien i en base a les respostes van iniciar una extensa recopilació d’imatges.

La exposició actual està formada per cinc parts.

La primera part és la projecció d’un llibre en blanc sobre la qual tu pots interactuar i plasmar la teva pròpia silueta.

La segona és un cercle de tela pintada amb pintura fotosensible fosforescent que s’activa en base a la llum de set projectors que s’encenen i s’apaguen. Aquestes imatges projectades són possibles primers records.

Tercera part és una projecció d’una imatge antiga i com enfoquen detalls amb un punt de llum. Això et fa preguntar-te perquè han escollit concretament aquells detalls i buscar en ells un significat més profund. A més a més, la marca de la llum es va esmorteint amb el pas del temps al igual que els records es van esvaint de la memòria.

La quarta part és l’ombra d’una ciutat feta a partir dels objectes importants del personal que treballa a Santa Mònica.

La cinquena part són unes imatges i un text penjats a la paret.

MACBA

INTRUDUCCIÓ

Vam anar a visitar el centre per veure la exposició permanent i la exposició temporal de Rafael Tous: En temps real.

Aquesta exposició ha estat comissada per Antònia Maria Perelló, conservadora i cap de la Col·lecció MACBA, i Claudia Segura, conservadora d’exposicions i Col·lecció.

A la planta baixa estava la exposició i a la primera planta hi havia un recorregut a través de l'art contemporani entre els anys vint i setanta.

A la última planta estaven ubicades les exposicions d'art conceptual del segle XXI. Allà residia una exposició temporal anomenada Apunts per a un incendi dels ulls.

Ha estat comissada per Latitudes (Max Andrews i Mariana Cánepa Luna) i Hiuwai Chu.

L'estil és art conceptual.

En temps real: una exposició de Rafael Tous

En temps real és una col·lecció que pertany a Rafael Tous, un important col·leccionista d'art que ha donat generosament moltes peces al MACBA per conformar aquesta exposició. Podem veure com combina les peces de molts artistes que ha anat recopilant al llarg de la seva vida i que expressen diverses maneres de veure el món.

Ha estat comissada per Antònia Maria Perelló (conservadora i cap de la Col·lecció MACBA) i Claudia Segura (conservadora d’exposicions i Col·lecció.)

L'adquisició d'art per part de Rafael Tous aconsegueix endinsar-nos en les practiques experimentals realitzades pels artistes durant els anys setanta i vuitanta a Catalunya. És una exposició transversal que recull diferents àmbits i pràctiques de creació artística. Trenquen amb el que prèviament havia estat catalogat com a art i experimenten amb les accions, interaccions amb el seu voltant aportant una nova manera de executar critiques socials.

En ser totes les obres escollides per una mateixa persona tenim la oportunitat de entrar en la seva psique i preguntar-nos el perquè aquestes i no unes altres, què tenen en comú les peces i que podia haver pensat en adquirir-les. El que podem deduir clarament és que Rafael Tous va prioritzar les pràctiques que es centraven en el procés per sobre del resultat material final.

Com ve ens van explicar al MACBA: "Aquesta col·lecció conté el testimoni d’una generació que, situada fora dels circuits convencionals de l’art, es va aplegar a l’entorn d’exposicions i espais culturals alternatius."

SupermercART

Aquesta és una obra feta per Eugènia Balcells l’any 1976.

Crítica al consumisme excessiu i al paper dels mitjans de comunicació en aquest.

L’exposició està dissenyada en forma de U, elevada sobre el terra situada davant de parets blanques per poder veure els objectes clarament.

L’obra consisteix en diverses tires de plàstic, cadascuna plena d’un conjunt objectes similars amb petites variacions. Els objectes mantenen la seva posició perquè empaquetats en les subdivisions de les bosses de plàstic.

Podem trobar una gran varietat d’artefactes com per exemple figures de soldats, bosses de plàstic, fotografies, condons, pasta de sopa de lletres...

L’ordre i la precisió són aspectes destacables d’aquesta obra. Ens ajuda a veure l’essència del consumisme, recordant-nos a l’ordre impol·lut de les estanteries d’un supermercat.

Aquesta peça és una critica tallant al capitalisme americà instaurant-se a la societat espanyola. La gran quantitat d’objectes i la seva repetició es una manera d’obrir-nos els ulls davant a la quantitat de productes que comprem, utilitzem i llencem sense ni pensar-ho dos vegades.

De fet, crec que aquesta crítica és molt més eficient avui en dia que no pas quan va ser creada ja que el consumisme no ha fet més que augmentar i retrata molt bé la societat d’avui en dia.

La elecció d’objectes és curiosa. L’artista va deixar indicacions molt estrictes sobre com s’havia de tractar la peça amb el pas del temps i com realitzar les intervencions necessàries.

Per exemple, hi ha una columna de caramels que es van anar demacrant amb el pas del temps. L’artista havia deixat molt clar que només podien ser aquells caramels i no cap altres, per tant l’equip del museu va haver d’esculpir argila en forma de caramel i crear els embolcalls pertinents ja que la marca de caramels és inexistent actualment.

Una altra curiositat és que a la part inferior de les tires de plàstic només mantenen la firma aquelles que no han estat modificades en cap sentit.

"SORRY WE MISSED YOU"

El dia 25 de febrer vam anar a veure "Sorry we missed you" als cinemes Edison.

Personalment crec que el missatge que vol donar la pelicula és interesant i molt encertat ja que a vegades no som conscients d'aquestes situacions. El que no m'ha agradat tant de la pelicula és que transcorre molt lentament i no hi ha cap banda sonora.

Anàlisi de la pel·lícula

Director: Ken Loach

Biografia del director: Ken Loach va néixer l’any 1936 a Nuneaton, Anglaterra. És un director de cinema anglès. Quan ell tenia 25 anys mentres ell estudiava dret, va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escèniques a través del teatre de la Universitat. Més endavant es va adonar que li agradava més el mon audiovisual així que es va iniciar en la direcció. Al 1964 va començar a dirigir una serie de documentals i cap a la dècada dels 80 va dedicar el seu temps entre el cinema i la direcció.

Gènere: Drama

Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema Social

Format de la pel·lícula: De 33 mm o pas universal

Guió: Paul Laverly

Format de la pel·lícula

1.Argument

Ricky i la seva família lluiten contra els deutes des de la crisi. A Ricky li sorgeix l'oportunitat de treballar com a repartidor autònom. Són moltes hores de treball, i la seva dona, una assistent social, també fa jornades molt llargues. Fins ara la seva relació sempre ha estat forta, però tot canvia quan es veuen arrossegats en diferents direccions.

2. Recursos visuals

- Plans: Predominen els plans generals, plans de conjunt, de tres quarts i pla detall.

- Moviment de la càmera: Desplaçament amb tràveling i sense desplaçament panoràmica

- Posada en escena:

Els principals escenaris que es repeteixen són: la casa, la furgoneta, la oficina del seu cap...

Els escenaris secundaris podrien ser: les cases de les persones que cuida la mare, els llocs on el fill pinta els graffiti, el carrer...

- Actors: Debbie Honeywood, Kris Hitchen, Katie Proctor, Rhys Stone…

- Continuïtat: La pel·lícula té continuïtat ja què es repeteixen espais i personatges. Segueixen als personatges d'un lloc a un altre i et presenten l'interior i exterior dels espais quan la càmera els acompanya. D'aquesta manera sempre saps qui fa què, on està...

- Escenografia: Gravada a Anglaterra

- Recursos estilístics: Hi ha elipsis temporals

- Banda sonora: Creada per George Fenton. La banda sonora no destaca molt en aquesta pelicula però ajuda a seguir la seva continuïtat.

- To del llenguatge: Un lleguatge informal i familiar. To de veu elevat en algunes escenes de tensió, to neutre en converses quotidianes i to trist en escenes de preocupació.

-Llum i color: Està gravat de dia (amb llum natural), també hi han escenes gravades de nit (a la obscuritat) i a dintre d’algun lloc tancat, com per exemple a casa (amb llum artificial).

-Vestuari: Informal, d’anar a treballar, sense molt pressupost.

3.Tria un personatge i fes la descripció:

Abbie (Debbie Honeywood) → És la mare de la família. Treballa a preu fet, en el seu cas cuidant ancians i ancianes que no tenen a ningú més. Té una jornada laboral que gairebé no li deixen temps per a gaudir de la seva família. I de la mateixa forma un treball a contrarellotge, ja que el nombre de persones que Abbie ha de cuidar al dia fa que vagi corrent d'un costat per a un altre. Si a això li afegim que Abbie es mou per tota la ciutat en transport públic, ja que el seu sou no li permet costejar-se un vehicle propi per a anar de la casa d'un pacient a la d'un altre, el temps atropella. Igual que el seu marit, Abbie té un treball que no li deixa temps per a viure.

4.Tria una escena per explicar-la:

Escena de familia conjunta a la furgoneta

A mitja nit truquen a Abbie de la feina i ha d’anar a atendre a una dona gran que cuida ella durant tots els dies. Ella no té cotxe ja que el va haver de vendre i li demana al seu marit que li deixi la seva furgoneta. El marit i els seus dos fills decideixen acompanyar-la i van tots quatre en família a la furgoneta. De camí canten cançons i se'ls hi veu junts un altre cop. M’agrada aquesta escena perquè es veu com reconnecten i desconnecten dels problemes que els separen com a familia dia a dia.